Dones un cop d’ull a la premsa esportiva avui i trobes diverses notícies d’actualitat, totes amb un denominador comú: La importància del rol en l’esportista.

La primera notícia que he llegit és sobre el tema de moda: La pilota d’Or. Franck Rivery ha denunciat que es compari el seu balanç golejador amb el del portugués Cristiano Ronaldo argumentant que ell “incendiar defenses”. És una forma de dir que tot i que les tasques d’ambdós jugadors són diferents, no es pot menystenir la del fiancés.

Segueixes llegint i trobes una entrevista a Ricky Rubio, un dels diferents espanyols que està provant sort a la NBA des del 2011, concretament militant als Timberwolkes. Questionat sobre la seva puntuació a cistella, Rubio comenta “que no està obligat a anotar, que a ell li correspon dirigir a l’equip i està bé en defensa”. El base català té clar que l’equip disposa d’especialistes i quines són les seves funcions prioritàries.

Deixant el món de la pilota per anar als taulers, el nou campió mundial d’escacs, el jove norueg Magnus Carlsen, ha reconegut a través del seu representant que no soporta que l’anomenin el nou Messi dels escacs. Ens trobem, en aquest cas, amb una comparació absolutament abstracta, al comparar les habilitats de dos jugadors en disciplines diferents.

Imatge del diariosport, versió digital

Rols i esport

En comú trobem que els 3 protagonistes del present article fan peticions similars. Dit d’una manera imprecisa però entenedora, estan dient: “ Ep, estic aquí perquè se’m valori per això, allò i allò altre, no de la manera que vosaltres voleu”. Als esportistes, i als treballadors de qualsevol empresa, se’ls hi pauta des del primer dia què s’espera d’ells, com es vol que es treballi i quins són els objectius que ha d’assolir. A partir d’aquí, els mitjans de comunicació i la plebe sempre s’encarregaran de fer d’entrenadors (ens encanta, sobretot al món del Fútbol) i anirem donant cadascú la nostra opinió ( que si el Ribery no és un extrem nat, i hauria d’arrancar des de més endarrere, que és on fa mal, que si Rubio quan fa mal és en el 2 contra 2 i en la recuperació de pilota i que no ha de jugar-se gaires tirs, que si Carlsen és un jugador agressiu que pressiona esperant l’error de l’adversari) de tal manera, que el jugador acaba rebent molts imputs que el poden arribar a descol·locar.

George Mead (article publicat posteriorment, any 1991), un dels pioners del Conductisme Social, fa dues distincions: El I i el Me. El I (self) des del principi de la creativitat i l’ instint, i el  “Me”  com la valoració que fa la persona sobre les expectatives dels altres a través de la interacció. Per Mead, la importància radica en quines accions realitzem i com les processem, per acabar definint el nostre jo. En aquest sentit, les instruccions clares i precises sobre què esperem del jugador ajuden a que aquest tingui una impressió  sobre quines són les seves funcions.

Per part meva, afegir que els rols sempre m’han semblat mutables i que la grandesa dels esportistes i dels preparadors – sobretot quan tornen d’una lesió o quan no han assolit un objectiu important-  està en poder reformular-los en funció a com escanegem l’estat actual del jugador – condicions físiques, mentals, tàctiques i tècniques del moment-.

Tendim a vegades a formular funcions genèriques i poc precises “aquest jugador ha de marcar les diferencies” o “ ha de tirar del carro”. Què vol dir tot això? No és més fàcil operativitzar les funcions de cadascú com a jugador i de l’equip? El jugador ha de poder mesurar el que tu li estàs demanant com a entrenador i tu has de donar-li la suficient flexibilitat per entendre que segons les circumstàncies de la competició, pot haver de realitzar unes funcions diferents en pro del bé comú.

Per acabar, afegir que tots acabem comparant sempre jugadors i fent paral·lelismes entre aquest i l’altre, però que en general, els jugadors, com tots nosaltres al nostre àmbit de treball, el que volen realment és un retorn sobre com està realitzant i quines són les seves funcions -feedback, ja parlarem d’ell-, especialment en etapes d’iniciació esportiva, on l’esportista s’està formant i el que vol per sobre de tot és saber quin jugador serà en el futur. Ell decidirà, però tu el pots acompanyar, i aconsellar si decideix canviar.

Referències

Mead, G. H.: La Génesis del self y el control social (artículo de Mead, en REIS, nº 55, 1991