Archivo por meses: febrero 2016

Millor prevenir…

El passat divendres 29 de gener vam estar al Centre de Fisioterapia Monasterio de Barcelona parlant sobre running i prevenció de lesions. Aquestes són setmanes clau pel corredor de fons, que culminen amb la competició més popular del circuit, la Zurich Marató de Barcelona.
Per a tots aquests que prepareu competicions de llargues distàncies en els següents mesos, volem oferir una sèrie de consells que puguin ajudar a tot corredor que estigui interessat:

foto bernat

 

1. Reflexió. Ets conscient de lo lligats que estan els fenòmens somàtics amb l’estat d’ànim? Alteracions de la son, dolors cervicals, pressió arterial augmentada, acceleració de la fatiga i altres més son algunes de les dificultats que comporta l’acumulació d’estrès. No és difícil doncs, imaginar l’estreta relació entre prevenció d’estrès i reducció de les lesions, especialment les musculars.
2. Estructura. Que, així com els aspectes tàctics, físics i tècnics disposen del seu espai per ser entrenats, disposeu d’entrenaments amb objectius per mesurar com la tolerància a la frustració, atenció específica, capacitat de superació, afrontament a l’estrès elevat, etc.. Si cada paràmetre mereix la seva dedicació en els entrenaments, perquè has de deixar els psicològics només pel dia de la competició?
3. Dissociar vs Associar. Una carrera de llarga distància és un procés de moltes i diferents sensacions. Es passen per diversos estats d’ànims, i tots d’ells són fluctuants. La literatura científica diu que els corredors d’èlit tendeixen a dissociar – centrar l’atenció en aspectes externs com els altres corredors, estímuls exteriors com l’aire, el circuit, els espectadors, etc – i a associar – centrar l’atenció en aspectes interns com la respiració, pulsacions, estat físic, etc..-. En aquest sentit, recomano associar quan la informació sobre l’activació és útil per tornar a refinar la destresa tècnica que amb el pas dels minuts hem anat descuidant per la fatiga i dissociar quan la sobrepreocupació per alguna zona corporal que en aquell moment no ens aporta cap informació rellevant.
4. Rutines. Tot el que sigui tenir hàbits que ens apropin a l’activació òptima a l’hora d’afrontar la competició. En altres paraules, cadascú té el seu equilibri per tenir l’estabilitat psicològica adequada. Tothom de forma diferent, però ni massa accelerats ni massa calmats.
5. Consciència corporal. Sentim a parlar de la propiocepció, però no ens parem a dedicar l’atenció que es mereix a la consciència corporal. La capacitat de percebre el grau i la forma d’extensió i de contracció muscular i sensibilitzar els llindars de percepció ens permet aprendre a diferenciar entre el que són molèsties naturals i conseqüents de l’esforç físic realitzat o alarmes reals de grups musculars que pateixen una disfunció.