Aquest cap de setmana hem vist una de les repercussions més greus que pot donar al món del futbol l’entrada indiscriminada de tot tipus de públic . Passats els incidents provocats per aficionats radicals de Atlético de Madrid i Deportivo de la Coruña a prop del Calderón, hem de lamentar la mort Francisco Javier Romero Taobada, gallec de 43 anys i pare de 2 nens de 19 i 4 anys, respectivament. Des d’aquí el més profund malestar i condol pels familiars.
Com acostuma a passar en aquest casos, tothom s’ha endut les mans al cap. S’ha reunit la LFP, en reunió extraordinària, amb la intenció inicial d’eradicar els grups més radicals de la Lliga Espanyola en un marge de 24 mesos, mesura que ara mateix estan estudiant compartir molts dels clubs implicats.
En aquest sentit, comentar unes reflexions:
a. Més val tard que mai, però..És una llàstima que a aquestes altures de la pel•lícula i després de tants escenaris calamitosos de violència als camps de Fútbol, mai s’actuï de forma preventiva, sinó després d’un altercat greu. En aquest sentit, seguim utilitzant les grans tragèdies com a indicadors qualitatius de la seguretat dels ciutadans. Celebro la iniciativa d’eradicar aquests grups, però seria eficient prendre nota sobre perquè s’actua tant tard.
b. Els interessos secundaris. És una realitat que, sota el pretext de voler mantenir una animació més acolorida i una dimensió festiva i – a vegades – intimidant pels rivals, durant molts anys les entitats esportives han facilitat moltíssim les condicions d’aquests grups, ja sigui subvencionant desplaçaments i viatges en els partits fora de casa, seleccionant les entrades i prebendes a distribuir o tolerant comportaments i càntics reprovables que no fan res més que donar més protagonisme a fanàtics que així ho desitgen.
c. No ens enganyem. Diuen molts entrenadors i analistes, i així ho veig jo també, que una de les gràcies del futbol que atrau a tants i tants milions de seguidors, és la seva senzillesa. No tothom pot jugar a bàsquet i entendre’l com a espectador, encara menys el rugby o altres tipus de disciplines. És un esport integrador que permet a la gent ser el primer entrenador i l’àrbitre més indicat per discutir qualsevol aspecte del joc. A més a més, una gran qualitat que desprèn el futbol és la seva naturalesa integrativa, tothom pot parlar de futbol en qualsevol moment i està socialment ben vist. Ara bé, no hem de confondre la llibertat amb el llibertinatge. Aquesta mal entesa possibilitat que dóna el futbol ha comportat per part de tothom conductes al llarg d’aquests anys – falta de fair-play, declaracions pujades, pressió a l’arbitratge, justificació de condicions externes, queixes sobre el calendari, tripijocs per evadir impostos, contractes camuflats, operacions fraudulentes, etc- que fan tant o més mal que comportaments que puguin tenir els aficionats. Convé que també prenem nota d’això.