El passat 20 de març vam estar amb els companys de l’Aenec al Training Camp, el refugi d’Espinavell. En motiu de la temporada alta de “trail – running” ens van convidar a un taller d’ hora i mitja amb 6 dels corredors que estaven preparant-se per les diferents proves de la temporada. A tots ells, agraeixo profundament la dedicació i les preguntes que em van plantejar. L’experiència, enriquidora en tots els sentits, ens deixa unes pinzellades que ens agradaria compartir amb vosaltres:

 

- Els petits “trucs”. Aquelles estratègies clau, aquells consells miraculosos, aquells “clicks” que ens permeten trobar amb la solució de tots els mals. Això és el que, inevitablement tots els corredors ens demanden – i bé que ho han de fer , senyal que esperen resultats de la nostra ajuda – i el que en la mesura de lo possible, intentem esquivar sempre els talleristes. És el gran temor de tot psicòleg esportiu: la gran pregunta amb un final incert, el famós “ I tú, quina eina em pots donar per…”? La que només sentir-la et fa venir la suor freda i és el preludi d’una justificació llarga per part del professional que acaba amb la sensació de solució inconclusa i d’insatisfacció per part del corredor.

Per tot això, és molt important mostrar la màxima honestedat, ser transparent amb el missatge – només el treball a llarg termini en entrenament mental dóna bons resultats- i explicar amb molta cura el que creus que pot ajudar. I així vam dedicar la sessió a les intervencions de 1er ordre.  

 

Refugi Espinavell, Training Camp.

- Intervencions de 1er ordre. Són els mals denominats “pedaços”, estratègies d’emergència que et rescaten en un sobreesforç de moltes hores on el cos i la ment arriben diverses vegades al límit. Vam comentar i exercitar un parell molt interessants:

a) Paraula Clau. Associar una paraula a l’antesala d’una acció tècnica a remarcar pot semblar una acció molt simple i ineficaç. Res més lluny de la realitat. Amb un entrenament adequat i amb la precisió d’establir quina destresa tècnica es vol entrenar, és útil per millorar la concentració en una acció, condicionar el record a una millor sincronització o simplement desviar l’atenció d’un aspecte perturbador.

b) Associar – dissociar . En competicions de llarga distància hi ha 2 recursos molt utilitzats; ser capaços d’enfocar la nostra atenció com a elements externs com la carrera, els corredors o altres factors (dissociar) o centrar tots els recursos perceptius en el nostre cos, sensacions, zones corporals, pulsacions i altres indicadors de biofeedback (associar). Les dues estratègies són vàlides en carrera. És més els grans corredors són aquells que tenen més facilitat per canviar d’un espai a l’altre. Vam entrenar a través d’una visualització guiada consells per poder potenciar aquesta estratègia.

c) Visualització. Una de les tècniques més potents en entrenament mental. Permet anticipar situacions, recrear escenaris favorables, revisar aspectes tècnics i estratègics, millora l’autoconfiança i el més característic, ACONDICIONA AL NOSTRE CERVELL A ESTATS ANÍMICS MÉS AGRADABLES FINS I TOT EN ELS PITJORS MOMENTS.

Amb aquestes 3 aportacions i un fluid intercanvi d’impressions i reflexions se’ns va passar l’hora i mitja de la sessió, després acompanyada d’un excel.lent dinar al Restaurant Can Jordi, de la mà de l’encantadora Eva Martínez.

Això no hagués estat possible sense la nostra cap d’unitat d’activitat física i salut del Centre Psigma, la Neus Arimany, de la mà d’ADNEEC, patrocinadora oficial de Emmona.

Per acabar, no em puc estar de citar al gran Xavi Jovari, company de professió i amic que em va oferir acompanyar-me un diumenge al matí a l’altra banda de Catalunya amb la sola idea de donar-me suport i registre visual de la sessió.

Gràcies a tots!